Saturday, 19 De August De 2017
Plaça Major, núm. 1, Lles de Cerdanya - 25726
Phone: 973515047
Fax: 973515097

History

MUNICIPI DE LLES DE CERDANYA

Foto

Municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà.

Població: 

271 h 

[2009]

Extensió: 

103 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de lannexió el 1966 de l'antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km2. Situat al Baridà, el municipi sestén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre. El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca dAndorra (2 517 m) al pic de Calm Colomer (2 869 m) de la serra de lEsquella, és partió amb lAlta Cerdanya. En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria daigües de la conca del Segre estricte i les dels seus afluents, el riu dAravó o de Querol, a la vall de Campcardós (Alta Cerdanya), i la Valira (Andorra). Des de la Portella Blanca cap a ponent la frontera talla la conca del riu de la Llosa, ran de la vall. Al circ de Ribús, sota el port de Vallcivera (2 518 m), la delimitació és dubtosa. Des de lalt dels Pessons (2 864 m) la frontera torna a coincidir amb la divisòria hidrogràfica fins al pic de Monturull (2 761 m), passant per pics com la Tossa Plana de Lles (2 916 m), pic de Setut, pic del Sirvent, Tossal Bovinar, tossa de la Colilla (o de la Caülla) i el pic de Perafita o tossal de la Truita (2752 m). En aquesta carena hi ha els colls de Vallcivera, de Setut, de Perafita i de Claror.

El municipi confronta a llevant amb Bellver de Cerdanya i Prullans, pels vessants occidentals de la serra de Calm Colomer, sobre la vall de la Llosa, i per la serra de Santa Anna fins a Martinet. Al SE del municipi, la vall baixa del riu de la Llosa i fa de termenal amb Prullans. A migdia, el Segre fa de partió en un bon tros amb Montellà i Martinet, i per lestret de Mollet fins al Mas dels Arenys (el Pont de Bar). A ponent limita amb dos municipis de lAlt Urgell; pel Pla de Llet (2 145 m), limita amb el Pont de Bar i, més al N, des del Puig Punçó o Punxó (2 493 m) fins a Monturull, per la serra de la Valleta termeneja amb Anserall.

A l'alta muntanya, la cota màxima és la Tossa Plana de Lles (2 916 m); aquesta, més el rosari de pics que lacompanyen, daltitud superior als 2 700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses (clots) dorigen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents daigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals saboquen al riu de la Llosa. Els estanys de Setut i de la Pera i els clots de lOrri, de Setut, de la Colilla i de Claror, amb les seves torrenteres, originen el riu dArànser. El terme de Lles enclou les valls i conques dambdós rius, de la Llosa i dArànser, separades per les serres de Verdú, de les Tires i dEmbret.

El riu de la Llosa es forma a lobaga de la Portella Blanca, solca la part oriental del municipi i una part de la seva conca i del vessant esquerre de la seva vall resten defora aquest, dins els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans. Desguassa al Segre just defora Lles, a Montellà i Martinet. Rep diversos afluents, el torrent de Viliella, el riu del Clot de Colomer, el torrent de la Ginebrosa, el de la Canal del Riu i el de Coma Ermada, etc.

El riu d'Aransa feia abans, en una bona part del seu curs, de termenal entre l'antic terme de Mussai Aransa i el de Lles. És emissari dels estanys més amunt citats de Setut i de la Pera, a més daltres sota la carena divisòria amb Andorra. Aflueix al Segre dins el terme de Lles, aigua avall daquest poble i prop del de Martinet. Entre els afluents del riu d'Arànser cal esmentar el torrent de Setut o dels Clots de Setut i el de Verneda.

Dins el terme actual de Lles de Cerdanya, a més daquest poble, hi ha els d'Arànser, Músser, Travesseres i Viliella i el veïnat de Coborriu de la Llosa. Hi ha també nombroses masies, com Cal Jan de la Llosa (a lantic caseriu de la Llosa), Barnola i el Vilar, a més dindicis dels despoblats de Cortaus, el Vilar de Lles, den Bret, Sallent i Serrat, així com les ruïnes del poble dAnol, nombroses bordes, cortals i cabanes, els antics banys de Caldes de Músser i el balneari de Senillers.

Per la part inferior del terme, paral·lela i adossada al Segre, passa la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu dUrgell. A ponent del poble de Martinet surt una carretera (LV-4036) que porta al poble de Lles passant per Senillers i Travesseres. Just abans daquest poble surt un brancal que arriba a Músser. Abans de Lles, una altra carretera porta a Arànser i des de Lles hom pot arribar a Viliella i a Coborriu de la Llosa. Aquestes dues darreres vies tenen continuació cap a les estacions desquí nòrdic del terme.

La població i l'economia

Lles, amb Travesseres, tenia 26 focs el 1553 i 31 el 1595; a Músser, juntament amb Arànser, consten 14 i 27 focs respectivament aquests anys. Al llarg dels segles XVIII i XIX la població daquests llocs augmentà força, però duna manera desigual segons els indrets. A Lles (amb Travesseres) el màxim demogràfic saconseguí el 1857, amb 784 h, comptant-hi també els de Coborriu de la Llosa, i a Músser (amb Arànser) el 1860, amb 346 h. A partir daquestes dates sinicià al terme un despoblament progressiu. A Lles hi havia 505 h el 1920 i 323 h el 1960, i a Músser, 308 i 265 respectivament. Al cens del 1970, ja units ambdós ajuntaments, sumaven 474 h. El 1981 n'hi havia 326, 301 el 1991, 279 el 2001 i 237 el 2005.

El sector primari constitueix una de les bases econòmiques del terme. Gran part del territori és cobert per terreny forestal, i la superfície agrària útil és ocupada gairebé en la totalitat per pastures permanents. A les escasses terres llaurades destaca el regadiu. Els conreus principals són els cereals (sobretot sègol i blat) i el farratge, però hi ha també llegums i horta. La ramaderia és important. Hi ha bestiar boví, oví, equí, cabrum, porcí i cria de conills.

La indústria és pràcticament inexistent, però es pot mencionar, en el ram de lalimentació, lelaboració artesanal de formatge. Només és destacable lexistència de la central elèctrica de Senillers, vora el Segre, dita també dels Salts de lAran, de les Forces Hidroelèctriques del Segre, que aprofita per una canonada el salt daigua del riu dArànser. El comerç se centra pràcticament en el ram de lalimentació.

El turisme és força important, especialment vinculat a la pràctica desports dhivern, ja que al municipi hi ha dues estacions desquí nòrdic, la de Lles i la dArànser, a més de la possibilitat de practicar lesquí de muntanya. Hi ha establiments dallotjament de diferents categories, i un càmping. La importància de lexcursionisme queda palesa en lexistència de diferents refugis, enllaçats per pistes forestals, com els refugis forestals del Pradell (al Pla de Carles), de Prat Miró (de camí als estanys de la Pera), dels Estanys de la Pera (2 320 m, edificat el 1957 i propietat de la FEEC) i el refugi xalet de Cap de Rec (1 940 m, al S de lestany dOrri, vora les pistes desquí de Lles).

El poble de Lles de Cerdanya

El poble de Lles de Cerdanya (1 480 m), que tenia 99 h el 2001, és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya. S'ordena entorn de lesglésia parroquial de Sant Pere, duna nau, amb un feixuc campanar quadrat de teulada piramidal. Hi ha alguns apartaments i xalets i algunes cases antigues com Cal Ferrer i Cal Peremptori. Dins el nucli també hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, dita popularment del Benefici. Al camí de Lles a Viliella hi ha el Mas Barnola, casa pairal dels Barnola, que foren els darrers senyors de Lles. Té una capella amb un tapís que representa sant Jaume, pintat vers el 1915 per Santiago Soldevila.

Els actes festius més tradicionals de Lles són la festa major de Sant Pere, patró del poble, i la festa petita, a loctubre, que té com a antecedent històric una antiga fira ramadera.

Altres indrets del terme

Al caire del cingle sobre la vall de la Llosa, a tramuntana de Lles, hi ha el poble de Viliella (1 550 m), amb 18 h el 2001, el més septentrional del municipi. Vora el torrent de Viliella, que aflueix per la dreta del riu de la Llosa, lesglésia parroquial és dedicada a sant Sebastià. El lloc sanomenava antigament Valiella i a la primera meitat del segle XIV pertanyia als Cadell. El poble celebra la seva festa al final de juliol.

Prop de Viliella, entre el torrent del seu nom i el riu de la Llosa, hi ha el mas del Vilar de Lles o de la Llosa o, també, de Sallent, antic llogaret, amb les ruïnes de lermita de Sant Marc. Enfront de Viliella, però a lesquerra del riu de la Llosa i vora el riu de Coborriu, hi ha el veïnat de Coborriu de la Llosa, a 1 520 m, amb lesglésia parroquial de Santa Llúcia (la patrona del poble), comunicat per la pista de Lles a Viliella i Prullans. Al desembre se celebra laplec de Santa Llúcia.

Al fons de la vall de la Llosa hi ha lantiga caseria de la Llosa, amb limportant mas de Cal Jan de la Llosa, sota les ruïnes del castell de la Llosa, del qual resten uns murs espitllerats. A prop hi ha lantiga capella del castell, actual santuari dels Àngels de la Llosa o de Viliella, a la dreta del riu de la Llosa, sense culte i arruïnat. Ledifici és rectangular, té la volta esfondrada i conserva un parell darcs un xic apuntats.

El nucli més meridional del terme és el poble de Travesseres (1 200 m), que tenia 29 h el 2001, situat al primer replà de la muntanya, després de lengorjat de Senillers. La parròquia de Sant Jaume de Travesseres és sufragània de la de Lles. Al Museu Nacional dArt de Catalunya hi ha una majestat romànica, talla policromada procedent daquesta església. Hi ha restes de lantic castell de Travesseres. Hi va néixer el dominicà F. Bernat de Travesseres, que professà a Tolosa de Llenguadoc. El seu sarcòfag és al Museu Diocesà dUrgell. Entre Travesseres i Martinet hi ha el despoblat de Cortaus o Cortals.

Si fa no fa a la mateixa distància del Segre que Travesseres, el poble de Músser (1.305 m), amb 44 h el 2001, és situat a la dreta del riu dArànser. Lesglésia parroquial de Sant Fructuós és romànica (segle XI), duna nau capçada per un absis semicircular, ornamentat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes. Va ser restaurada, i a linterior decorada amb pintures. Al Museu Diocesà dUrgell es conserven, procedents de Músser, un rentamans daram del segle XVII i un carrau (matraca) menestral de fusta del XVIII. El mes de juny hom celebra la festa major.

Aigua amunt del riu d'Arànser, a lenforcall entre aquest i el torrent de Verneda que hi aflueix per la dreta hi ha el poble dArànser (1 493 m), que tenia 47 h empadronats el 2001, i que fins el 1966 fou cap de municipi de Músser i Arànser. Lesglésia parroquial de Sant Martí té un campanar quadrat, amb rellotge al capdamunt. Les ruïnes de la capella de Sant Cosme i Sant Damià, dèpoca moderna, són al camí de Lles. Dalt dun serrat a tramuntana del poble hi ha lindret anomenat de Sant Marcel, on hi havia hagut, segons es diu a la contrada, un antic monestir. La festa major del poble se celebra al juliol, en honor de la Mare de Déu del Carme. A Arànser, labadia de Sant Miquel de Cuixà posseïa béns que li foren confirmats pel papa Sergi el 1011. El 1312 el rei Sanç de Mallorca infeudà al cavaller Arnau de Saga les justícies del lloc dArànser. Sembla que aquest llinatge dels Saga ja hi tenia drets anteriorment. Algun cop el castell dArànser és anomenat dAran (1326: castro dAran qui est in Baridano) i, àdhuc, dArnaldó, segurament per la vinculació amb Arnaldó de Saga.

A ponent d'Arànser, a la carena divisòria amb Aristot, hi ha el coll de Queralt, per on passa el camí de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran; vora seu, dalt el puig de Queralt hi havia hagut lantic castell de Queralt, documentat des del segle X, que els comtes de Cerdanya infeudaren als vescomtes de Castellbò, juntament amb els castells veïns de Miralles i de Sant Martí; al segle XIII el castell de Queralt passà als Pinós.

Dins lantic terme de Músser i Arànser, prop don el riu dArànser desguassa al Segre, hi ha llantic balneari de Caldes de Músser i el de Senillers, situats en un indret on brollen aigües minerals que han estat apreciades dantic. El vell balneari de Caldes de Músser fou abandonat al segle XIX, quan foren construïts el balneari de Senillers, força gran i molt ben instal·lat en un lloc enjardinat, i amb un gran parc. Hi brollen cinc fonts amb característiques diferents: la del Païdor, la de la Muntanya i la del Riu, de qualitat alcalina silicatada, la dels Brians, sulfurosa, i la del Ferro, sulfurosa i ferruginosa. Entre els personatges il·lustres que hi anaren a prendre les aigües figura el poeta Joan Maragall, de qui es diu que hi va escriure Pirinenques. A més de la seva funció de balneari, sha adequat com a centre de recuperació per a paraplègics.

Les pistes forestals del terme porten a indrets duna gran bellesa per a lexcursionisme, com a Cal Jan de la Llosa, a Prat Xuixirà, on per un sender sarriba a la mítica Cabana dels Esparvers, a la part alta de la vall de la Llosa. També hi ha pistes al pla de la Cot, al cap de Rec, a Prat Miró, a lorri del Cadell i, fins i tot, als estanys de la Pera. Des del refugi dels Estanys de la Pera es poden fer ascensions al circ de muntanyes de lentorn, des de les quals es dominen grans panoràmiques sobre la Cerdanya i les valls dAndorra. De Prat Miró surt una pista que mena a Bescaran pel coll de Queralt, don surt un ramal cap al S, fins a un mirador sobre el Baridà.

La història

El terme és poblat des de molt antic. En lacta de consagració de la catedral dUrgell sesmenten les parròquies de Músser (Munciar), Arànser (Aransar), Travesseres ( Traverseras) i Lles (Lesse). Dins lantic comtat de Cerdanya, el territori que constitueix el terme actual era al límit amb les terres pertanyents al vescomtat de Castellbò. Hi hagué diversos castells, dels quals els dArànser, Lles, Músser, Travesseres i Viliella (documentat antigament Valiella, no sha de confondre amb Vilella o Vilavedra, situada prop de Talló, dins Bellver de Cerdanya) eren dominats de fet pels comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, al segle XIV, en què el domini eminent i la jurisdicció criminal pertanyien, però, als reis de Mallorca. Al segle XVII eren llocs de baró. Altres llocs del terme foren possessió dels bisbes dUrgell; així, el castell i la vila de la Llosa, els pobles de Sallent i Anol, i els masos dEmbret i Valiella. A més, algunes propietats a Coborriu de la Llosa i Travesseres foren adquirides pel bisbe Ponç de Vilamur a Dalmau de Sant Martí el 1244.

Highlights

Sitemap