Nuclis del Municipi

— per Montserrat Grau Honrubia — darrera modificació 06/08/2021 15:03

El poble d'Aransa/Arànser, situat a 1.493 m alt. al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Aransa (el qual era, en gran part dels seu curs, el límit entre els antics termes de Lles i de Mussa i Aransa), emissari dels estanys de la Pera, situats sota el coll de Perafita a la ratlla d’Andorra, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet; aigua amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut. Població: 45 h [2009] El castell d’Aransa i al límit amb el terme d’Aristot (Alt Urgell) el castell de Queralt, actualment desapareguts, eren els termes del comtat de Cerdanya. Aransa, disposa d'una estació d'esquí nòrdic. L'Estació d’Aransa es troba situada a 5 km del poble de qui pren nom. Els circuits de l'Estació transcorren per frondosos boscos de pi negre i travessen prats d'alta muntanya. Els dos punts més emblemàtics són el Mirador del Pla de Llet, on es pot observar tota la vall de la Cerdanya, i la Serra del Cadí entre d'altres muntanyes, i els Estanys de la Pera.

— per Montserrat Grau Honrubia — darrera modificació 06/08/2021 15:04

Habitat des del neolític, el poble de Mussa/Músser està documentat des del segle X (s'anomenava "Munciar"). Els carrers del nucli antic i la plaça Major són de gran interès perquè conserven plenament l'estructura medieval. Hi ha cases antigues amb arcades de pedra, balconades de fusta, portals adovellats... Un conjunt de gran encís que s'ha preservat pel seu relatiu aïllament. Com a curiositat cal dir que fins ben entrat el segle XX va ser l'únic municipi cerdà on es conreava la vinya. L’església parroquial de Santa Maria(Sant Fructuós) és d’origen romànic (segle XI). Patrimoni Gencat ens diu; Església parroquial de Músser, parròquia citada a l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell (Munciar). El temple va ser restaurat el 1959. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració Sant Fructuós és l'església parroquial del nucli de Mussa/Músser i es troba ubicada dins de l'entramat medieval de la població. És un edifici de planta rectangular, amb una sola nau amb volta de canó. A la capçalera hi ha l'absis semicircular romànic, posteriorment sobrealçat, adornat amb arcuacions i bandes llombardes, i una finestra de doble esqueixada lleugerament desplaçada del centre. A l'interior, l'absis enllaça amb la nau per un ampli espai presbiteral. La coberta de volta de canó amb dos arcs doblers, no és l'original. La portalada està situada al mur de migdia i està formada per per tres arcs en gradació amb l'arquivolta exterior aixamfranada. En l'arc hi ha incisa i pintada de vermell la inscripció: I DE MUSSA RESTAURADA 1958. A la façana de ponent s'hi va aixecar en època posterior al romànic un monumental campanar de torre de planta gairebé rectangular i coberta piramidal. Hi ha dues curioses piques beneiteres fixades a banda i banda de la porta d'accés a l'interior de la nau, d'uns 40 centímetres de diàmetre, que en la part central presenten uns rostres molts rústecs esculpits a la pedra. També hi ha una pica baptismal. L'espai presbiteral esta decorat amb pintures modernes que representen escenes de la Creació. Al segle XIV l'església de Sant Fructuós va rebre la visita del delegat de l'arquebisbe de Tarragona. El lloc és esmentat ja el 839. L’antic castell de Mussa fou del vescomtat de Castellbò Segons la tradició, Mussa va tenir un castell, el qual diuen va manar construir el cabdill musulmà Musa II, i el poble va créixer al seu redós. Es diu d'aquest cabdill que tenia una filla molt bonica anomenada Oria Ben Musa que, havent mort molt joveneta, fou enterrada al lloc anomenat prat d'Ambell.

— per Montserrat Grau Honrubia — darrera modificació 06/08/2021 15:00

Poble (1.200 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), al s. del terme, al darrer replà del contrafort que davalla de la tossa Plana de Lles, al voltant de l’església, sufragània de la parròquia de Lles. El seu patró és Sant Jaume, i hi té l'església dedicada. La seva festa major se celebra el quart cap de setmana de juliol. Travesseres és el poble més meridional i de menor altitud del municipi de Lles. El castell, possessió dels vescomtes cerdans, fou cedit als de Castelbò, al s. XI. La seva església parroquial de Sant Jaume data en origen de l'època romànica, però ha sofert nombroses modificacions. La seva talla policromada, una majestat, és al Museu d'Art de Catalunya. Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers,que recull i serveix les aigües que brollen de cinc fonts, amb característiques diferents: del Païdor, de la Muntanya i del Riu (alcalines-silicatades), dels Brians (sulfuroses) i del Ferro (sulfuroses i ferruginoses). El lloc ja es coneixia com a Sanillers l'any 1030. Es conserven les restes de l’antic castell de Travesseres , esmentat als s. XIII i XIV. El lloc és esmentat ja l’any 839. Dins el seu terme hi ha el balneari de Senillers..

— per Montserrat Grau Honrubia — darrera modificació 06/08/2021 15:05

Viliella (antigament Valiella i Valielles) El nucli urbà es troba a 1.563 msnm, entre Lles i Coborriu, prop del torrent de Viliella. Es troba sobre un tossal, als peus del qual es troba la vall de la Llosa.[ El segle IX Viliella estava documentat com una de les parròquies del bisbat d'Urgell, sota l'advocació de Sant Sebastià. Al segle x, el monestir de Ripoll en tenia la jurisdicció: l'església de Sant Serní i Sant Martí eren possessió seva. El castell, o roca de Viliella ja existia al segle xiii. El 1305 va ser propietat de Arnau Despuig i posteriorment, el 1355 va passar a mans de Jaume Cadell.

— per Montserrat Grau Honrubia — darrera modificació 06/08/2021 14:49

Fou municipi independent el segle xix, però actualment depèn del municipi de Lles, ja que només hi resten l'església de Santa Llúcia i molt poques cases, presidides per la gran casa pairal de Ca l'Espanya, de la família dels Bagaria (Vegueria) que, bé que reformada a principis -i finals- del segle xx, conserva el seu nucli central antic i la façana amb elements, com a mínim, del segle xviii. L'economia del poble es basa principalment en la ramaderia. El poble es troba a la ruta del Camí dels bons homes.